Federico només hi ha un. No li fan falta cognoms. Un nom que reconeixen tant els xiquets com els adults, que sona a follet, a cant flamenc i a romanç popular, però també a l'avantguarda més trencadora. Un nom en el qual ressonen l'alegria i les ombres d'Espanya, l'època més brillant de la nostra cultura des de l'Edat d'Or, però també la guerra i la vergonya d'un poble que mai podrà perdonar-se la mort del poeta que més el representava.