Quan la vida es deté de colp, és el moment de fer memòria. És això el que sent Noray davant la inesperada mort dels seus avis Carmen i Tomás. Després del seu funeral, incapaç d'afrontar l'absència dels qui li van ensenyar les moltes formes que té el voler, es tanca a la casa familiar del poble, on va créixer i va ser feliç. Allí es refugia en les paraules i decideix enfrontar-se a la novel·la que porta anys postergant: la història de la seua família, lligada a la d'un país amb massa temor a conjugar el pretèrit, des de la guerra civil fins a la consolidació de la democràcia. A través de l'escriptura, Noray evocarà les vides d'aquells que van fer possible la seua i bregarà amb les seues pitjors pors i fantasmes per a tractar de descobrir qui és.