Ara fa... 320 anys de l'entrada dels maulets a Gandia

Pocs esdeveniments han marcat tan decisivament la història dels valencians com la Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica del segle XVIII. Iniciada com un plet dinàstic internacional, la contesa es va convertir a les nostres terres en un enfrontament amb caràcter de guerra civil entre els maulets, partidaris de Carles d’Àustria, i els botiflers, defensors de Felip V.
El 10 d'agost de 1705, l'esquadra anglesa que transportava l'arxiduc Carles a Barcelona va prendre Altea. Allí pogueren desembarcar els caps militars Joan Baptista Basset i Francesc Garcia d'Avila. Basset va ser el dirigent més carismàtic de la revolta dels maulets. La seua promesa d’abolició dels impostos feudals va suposar l’arrenglerament dels llauradors valencians amb els austracistes, però també el suport de la noblesa a Felip V.
 
Entre 1'11 i el 12 de desembre els maulets entraren a Gandia i el duc, botifler destacat, fugia cap a Madrid. Les autoritats municipals, les mateixes abans i després, actuaren per minimitzar els danys: procuraren ‘ab gran vigilància y cuidado que no se ofengués en persona ni bens a vehí algú paysà’.

Com és ben sabut, la derrota dels austracistes a Almansa, menys de dos anys després, va suposar l’abolició de tot el sistema polític, legislatiu i jurídic de València, que passà a ser governada per les lleis de Castella.




Títol: Joan Baptista Basset i Rafel Nebot nomenen Josep Pérez de Culla Justícia de la ciutat de Gandia per a l'any 1706.
Data: 1705, desembre, 20.
Signatura: AHG, AB 182.


Totes les fotos del mes  
 


En utilitzar aquest lloc acceptes l'ús de cookies per a anàlisi, contingut personalitzat i publicitat. Veure política