Una de les conseqüències d’aquests moviments va ser la conformació de comissions locals de reformes socials, la institució del Ministeri de Treball (1920) o l'inici d'un sistema públic de pensions. Com a esperó d'aquests moviments, hi havia la revolució dels sòviets a Rússia. Precisament, al mes d'octubre de 1917, podem trobar en la premsa catòlica de Gandia (l’única existent aleshores) referències al Caos en Rusia o al Petrogrado Amenazado. I al fet que, a Kronstadt, molts tripulants de la flota russa s'havien rebel·lat en contra del seu govern. Com sabem, l'exèrcit rus abandonaria la Gran Guerra i contribuiria a la proclamació del poder dels sòviets.
No era estrany que, al llarg dels segles XIX i primer terç del XX, l'estat de guerra estigués declarat a Espanya. En aquesta ocasió, la causa era la vaga general que es va iniciar en juliol i agost de 1917, amb el suport de UGT, CNT, PSOE i partits republicans. La repressió va comportar una setantena de morts i milers de detinguts. A València, va ser decisiva la vaga dels ferroviaris de la Companyia del Nord, encetada al juliol.
Descripció: Telegrama de Govern Civil de València, on es comunica la fi de l’estat de guerra.
Fons: Fons Històric Municipal. Correspondència
Datació: 8 d’octubre de 1917
Mides: 13 x 28,6 cm
Signatura: AB 404
Totes les fotos del mes
Descripció: Telegrama de Govern Civil de València, on es comunica la fi de l’estat de guerra.
Fons: Fons Històric Municipal. Correspondència
Datació: 8 d’octubre de 1917
Mides: 13 x 28,6 cm
Signatura: AB 404
Totes les fotos del mes
