El document que presentem ara és la caràtula d’un expedient que va encetar Pascual Arbona, de Carcaixent, en representació de sa mare, per tal de donar de baixa 30 fanecades de terra en la partida de les Foies “que inutilizó el río Serpis en sus avenidas, convirtiéndoles en cauce de dicho río’.
Segons addueix en la sol·licitud, d’una finca d’unes 40 fanecades només en restaven en cultiu unes 10 mentre que les altres havien desaparegut i formaven part del llit del riu. En tractar-se d’unes terres que fitaven amb la platja, cap pensar que aquesta zona seria de les més afectades tradicionalment per les riuades: allò que avui coneguem, no per casualitat, com a “Venècia”. Convé recordar que el riu formava en aquella època un delta inestable amb dos braços principals i que només s’ha pogut controlar el seu llit després d’unes obres públiques de gran envergadura.
Del tema podem trobar nombrosos antecedents i fets posteriors. A l’Arxiu del Regne de València, un llibre procedent de la desamortització dels bens de la Seu de Gandia (ARV, clergat, llibre 22) ens retrata com, a la mateixa partida de les Foies, una finca de 35 fanecades, de secà i amb un caseta, va ser engolida pel riu l’octubre de 1779. Sembla que cada any solia endur-se un tros ’quando salía de madre’.
Així mateix, l’apotecari Cayetano Garcia, en el seu observatori meteorològic, ens informa d’algunes riuades posteriors que tingueren llocs en els mesos de setembre, octubre i novembre de 1917, 1918 i 1919. Més envergadura encara van tenir les de 1924 quan van caure 421 litres el febrer i 392 el 19 d’octubre.
Títol: Expedient de baixa en l'amillarament de 30 fanecades inutilitzades per una riuada.
Sol·licitant: Pascual Arbona Abargues en representació de sa mare, Carmen Abargues Marquesta.
Data: 14/07/1898 a 02/08/1898
Llocs: Partida de les Foies
Signatura: AB-1120/074
Segons addueix en la sol·licitud, d’una finca d’unes 40 fanecades només en restaven en cultiu unes 10 mentre que les altres havien desaparegut i formaven part del llit del riu. En tractar-se d’unes terres que fitaven amb la platja, cap pensar que aquesta zona seria de les més afectades tradicionalment per les riuades: allò que avui coneguem, no per casualitat, com a “Venècia”. Convé recordar que el riu formava en aquella època un delta inestable amb dos braços principals i que només s’ha pogut controlar el seu llit després d’unes obres públiques de gran envergadura.
Del tema podem trobar nombrosos antecedents i fets posteriors. A l’Arxiu del Regne de València, un llibre procedent de la desamortització dels bens de la Seu de Gandia (ARV, clergat, llibre 22) ens retrata com, a la mateixa partida de les Foies, una finca de 35 fanecades, de secà i amb un caseta, va ser engolida pel riu l’octubre de 1779. Sembla que cada any solia endur-se un tros ’quando salía de madre’.
Així mateix, l’apotecari Cayetano Garcia, en el seu observatori meteorològic, ens informa d’algunes riuades posteriors que tingueren llocs en els mesos de setembre, octubre i novembre de 1917, 1918 i 1919. Més envergadura encara van tenir les de 1924 quan van caure 421 litres el febrer i 392 el 19 d’octubre.
Títol: Expedient de baixa en l'amillarament de 30 fanecades inutilitzades per una riuada.
Sol·licitant: Pascual Arbona Abargues en representació de sa mare, Carmen Abargues Marquesta.
Data: 14/07/1898 a 02/08/1898
Llocs: Partida de les Foies
Signatura: AB-1120/074