Per això és motiu d’alegria, sobretot en els temps que vivim, que un equip important d’universitaris, lligats a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València (ETSAV) emprenga l’anàlisi d’una selecció ben representativa d’edificis de la nostra segona ciutat: l’empori urbanístic de la platja nord.

 

Per començar, potser un dels edificis més emblemàtics de la ‘modernitat’ arquitectònica siga la mateixa Església de sant Nicolau, a l’avinguda de la Pau, del Grau. Curiosament, mentre que l’Arxiu Municipal conservava arxivat l’expedient administratiu d’aquesta construcció pionera, es notaven a faltar els plànols, circumstància que ha pogut ser esmenada, gràcies a la bona disposició de la rectoria de sant Nicolau.

 

Aquesta església que, mig segle després de la seua construcció, presenta, encara, un estil modern i agosarat, va ser dissenyada per l’arquitecte Gonzalo Echegaray Comba i per l’enginyer madrileny Eduardo Torroja Miret, que va faltar poc abans del seu acabament, l’any 1962. Destaca per la seua situació privilegiada al port, per la seua gran nau central –amb la capçalera apuntant el sol naixent–, pel claustre adjunt, així com per la particular utilització del formigó.

 

Un altre complex que també és considerat en aquest projecte col·lectiu és la Colònia Ducal, formada per 202 habitatges, projectats el 1961. Promoguts per Casimiro Lucio i amb l’assistència tècnica de l’arquitecte Francisco Garcia González han estat ja objecte de diverses publicacions i han servit com a exemple de bon model d’urbanització. L’arxiu serva, també, diversos projectes complementaris, de 1967 i 1971, moment aquest darrer en què s’acabava la plaça central.

 

Coordinats, entre d’altres, per la professora de la UPV Begoña Serrano Lanzarote i per l’arquitecte municipal José Santatecla Fayos,  aquest gavell d’estudis contempla, també, una selecció representativa dels primers anys 1960: els apartaments ‘Delfín’ (1961), la Casa del Mar (1962) els apartaments Costa Blanca (1962) i, finalment, més tardans, l’edifici San Pablo (1967) i el complex Tropicana (1977). La vessant urbana de la platja de Gandia ha estat, durant dècades, verge d’estudis com aquests. Confiem i desitgem que arriben a bon fi  i que siguen fructífers per als seus autors i per a la nostra ciutat.

 

Fitxa: