En aquell moment, els gandians que podien adquirir un receptor de ràdio eren encara ben pocs. El comú de ciutadans s’aplegava als casinos o a les seus de les diferents societats, que llançaven campanyes col·lectives per adquirir aparells. També hi havia l’opció d’acudir als domicilis dels nombrosos ‘galenistes’, que captaven les ones a través de rudimentaris dispositius de galena.
Des de l’inici, tingué vocació i projecció comarcal. Es dedicaven programes als pobles i eren freqüents les intervencions de conjunts musicals d’Oliva i la Valldigna. La programació incloïa, a més, tota mena de programes de caire cultural, infantil, festiu, benèfic...
L’emissora fundacional es finançava a través de socis protectors que, a canvi, tenien veu en el ‘Programa del radioyente’, on podien demanar i dedicar discos. També rebia una subvenció anual de l’Ajuntament per radiar qüestions d’interés per a l’alcaldia, fet que de tant en tant provocava certa polèmica. Una de ben sonada es va produir en 1935 amb motiu d’una al·locució sobre un dels temes candents de l’època: el divorci. Les paraules del locutor van enfurismar la ultracatòlica ‘Revista de Gandía’, més encara quan l’antena de la ràdio estava situada en la torre de la Seu.
Títol: Estudi de Ràdio Gandia.
Data: ca. 1940.
Persones identificades: Joan Climent, Enrique Peralta, Sebastià Denia i Enrique Mengual.
Observacions: Donació d'Adelina Bataller.
Signatura: AHG, CA 2471/051.
Títol: Estudi de Ràdio Gandia.
Data: ca. 1940.
Persones identificades: Joan Climent, Enrique Peralta, Sebastià Denia i Enrique Mengual.
Observacions: Donació d'Adelina Bataller.
Signatura: AHG, CA 2471/051.