La Hojita

La hojita: publicación semanal
Dirección y tipografía privada: Congregación Luíses. Gandia.
Segunda época, año II
Núms. 1-47
Gandia, 10 d'abril de 1909 a 12 de març de 1910

Entre la premsa periòdica que servava l'Ajuntament cap a 1980 i l'Hemeroteca actual hi ha una diferència substancial. Hem passat d'una vintena de capçaleres a ultrapassar el miler. Això no és fàcil, sobretot, perquè la major part d'aquestes capçaleres són d'àmbit local i comarcal. Pel mig, hi ha la gran obra que va girar entorn de l'elaboració del Catàleg de la premsa comarcal. La Safor (1880-1982), promogut pel CEIC Alfons el Vell, i la tasca constant de localitzacions, donacions i adquisicions realitzada a l'entorn de l'Arxiu Històric amb la col•laboració i ajut de nombrosos investigadors, arxivers i donants.

Recentment hem pogut sumar a aquest catàleg una antiga capçalera de la qual no se n'havia vist fins avui cap exemplar a cap col•lecció o hemeroteca. Sí estava localitzada, en canvi 'La Juventud' (1910-1918), òrgan de les congregacions marianes, publicaió que resulta ser continuadora de 'La Hojita'.

Tant 'La Hojita' com 'La Juventud' eren publicacions certament beligerants en contra de les escoles laiques i tot allò que fera flaire a democràcia, republicanisme, socialisme o anarquisme. Alguna de les il•lustracions adjuntes és sobradament explícita. Les obsessions i temes recurrents són Voltaire i Canalejas, l'escola laica i la premsa liberal

Potser per això en el mateix any 1910 hi va aparéixer a Gandia una altra publicació satírica, anticlerical, que es nomenava 'Hojitas piadosas' i es contraposava a 'La Hojita'. Eren aquells uns anys de lluita virulenta entre clericals i anticlericals. Els catòlics advertien que van repartiéndose por esta católica ciudad unas Hojitas con el título piadosas con pie de imprenta incompleto o fingido y sin aprobación elclesiástica. Damos a nuestros lectores la voz de alerta para que estén apercibidos contra estas hojas y otras parecidas que en adelante se repartieren; pues no solamente no son piadosas, sino de lo más impío que se ha publicado y no parecen sino escritas dictándolas el mismo demonio.

En utilitzar aquest lloc acceptes l'ús de cookies per a anàlisi, contingut personalitzat i publicitat. Veure política